Ahir es va disputar de nou la clàssica Ripoll-Vallter2000 amb una bona participació senior - master30. Amb 60 dels 109 corredors que varen acabar la cursa.
De nou en Josep Patiño i l'Antonio Cruz varen estar entre els millors, en una de les carreres que més s'adapta a les seves condicions d'escaladors. En Patiño 5è i Cruz 6è absoluts i segons de les seves respectives categories que de nou tornaven a ser puntuables pel campionat de Catalunya senior-master30.
Una cursa on els grans dominants varen ser els corredors èlits i els bikers que es deixen veure en aquest tipus de curses on exploten millor les seves qualitats.
Pel que fa la cursa va començar amb ritme tranquil fins que un grup nombrós agafava distància abans d'arribar a Snt Joan de les Abadesses. Passada aquesta localitat es neutralitzava l'escapada i poc després saltaven dos corredors, David Sanchez i Jonathan Rubio abans de Snt Pau de Seguries.
Sortint de Sant Pau saltava Jordi Sargatal, que arribava als dos escapats i junts es disputarien la meta volant de Setcases, aconseguida per aquest últim. A dos minuts i mig passava el pilot per Setcases, on es començava a estirar i ja enfilant les primeres rampes del port el gran grup es convertia amb una serpentina de corredors buscant el seu ritme d'ascens.
I és que les rampes de Vallter et posen a lloc!
Pel que fa a mi, crec que vaig tenir una posició digna. Controlant els seniors i master que tenia més aprop per tal de no perdre puntuació en la classificació de la xallenge.
Encara que m'hagués agradat ficar-me en l'escapada del dia per arribar amb avantatge a peu de port. Llàstima que no la vaig buscar bé i em vaig comformar amb reservar forces i buscar la posició en l'ascens.
Albert Bañeres.
diumenge, 30 d’agost del 2009
dimecres, 26 d’agost del 2009
Crònica cursa Sant Bartomeu (La Senia)
Avui ens ha tocat matinar de valent, per desplaçar-nos amb l'amic Juan Carlos Medina al poble dels mobles... (La Senia)!
Després de 30 dies exactes sense competir després dels campionats d'Espanya, avui tocava reactivar el cos de cara a la fase final de la temporada. Res millor que una cursa amb els èlits, entre ells autèntics monstres del ciclisme amateur que han endurit la cursa acabant amb 105 km a una mitja de 44 km/h.
Molt bona participació amb 99 corredors i un dia que s'ha presentat serè però, en el transcurs de la cursa s'ha anat ennuvolant. Això ha fet que no acusesim tant la calor del sol.
La cursa un circuit inter-urbà molt planera sense gaire desnivell, de les que agraden als ciclistes més rodadors. On s'havien de donar 7 voltes a un circuit de 8 kms i seguidament 3 voltes a un circuit de 15 kms.
Les sensacions en la primera volta eren nefastes, com de costum... Fins a pujar de pulsacions i agafar ritme de cursa. En les primeres voltes s'ha fet el tall bo amb una quinzena de corredors, mentre que per darrere continus intents de fuga no es consolidaven i eren neutralitzats una i altra vegada.
En les primeres voltes en saltar per esquivar un obstacle he perdut un del bidons de liquid, llavors he dosificat l'altre fins que no quedava ni gota. Estava clar tenia els minuts contats per anar al "palco".
Però no, no soc com el nenet! I en la segona de les voltes llargues he decidit parar-me a recollir el bidó. Cada vegada que passava, me'l mirava com el tresor més preciat.
Gràcies també als Padilla directors del CJAM-CKT que m'han donat un bidó d'aigua i he pogut empalmar amb el pilot.
En la última volta tothom es començava a preparar per l'arribada i ha sigut quan el Juan Carlos saltava amb dos èlits i agafaven distància que els permetria arribar a meta. Aleshores ho he tingut clar i només havia de manternir-me al capdavant del pilot per l'arribada massiva.
La representació de l'equip s'ha complert amb el primer lloc MASTER del Juan Carlos Medina.
Foto i crònica: Albert Bañeres
dimarts, 25 d’agost del 2009
36ª Escalada al Castell de Sant Joan (Blanes)
Diumenge es va disputar la clàssica pujada al Castell de Sant Joan a Blanes.
Aquesta vegada no era puntuable per la xallenge catalana senior-master30, però es podia disputar dintre de la cursa amb els èlit-sots23 amb opció de trofeu als primers classificats de cada categoria.
En representació de l'equip varen participar els més experts escaladors, Josep Patiño i Antonio Cruz. Fent valer la seva condició en adjudicar-se els trofeus a primers de categoria, dins la cinquena i vuitena posició de la general absoluta respectívament.
-Crònica cedida per Josep Patiño.
Només puc dir, que estic molt content amb el resultat aconseguit. He finalitzat cinquè tot i que, en haver quedat entre els deu primers ja m'hagués conformat.
Acabar cinquè ha estat una gran alegria per a mi, ja que avui corríem junt amb els èlits.
La prova ha constat de dues pujades, una en línia i l'altre en crono de 2'2km cada una. En la prova en línia he aconseguit quedar sisè, en la crono cinquè i la general absoluta cinquè.
Des de juvenils que no hi participava i em feia molta il.lusió participar-hi de nou, ara espero que no passin uns altres deu anys per tornar-hi. Felicito al C.C.Blandense per la seva organització i espero que continuïn donant suport al ciclisme com han fet fins ara.
Cal destacar també la victòria en la categoria master-30 de l'Antonio Cruz i l'estrena també d'en Dani Perez (nenet de Canet) a la categoria sub-21.
dijous, 20 d’agost del 2009
Ciclisme pel Pirineu 2
De nou una nova sortida pels paratges de Catalunya, avui amb la companyia de l'Antonio Tirado, Jordi Rius i el masai Xavi Novell. 
Sortida a les 8h després del primer cafè des d'Olot, amb la temperatura fresca i un dia que s'esperava radiant.
Desseguida ens hem posat l'objectiu Vallter al cap i hem pujat Capsacosta a bon ritme.
Junts hem passat Setcases fins a peu de port. Ara tocava provar-se i posar-se a lloc en les primeres i dures rampes.
L'Antonio ha sigut el primer a tibar seguidament en Jordi i en Xavi anaven a ritme i més enrera em quedava jo.
Agafant cadencia i ritme continu, passo en Jordi i en Xavi fins agafar en Toni. Seguidament en Toni, torna a tibar i l'hi mantinc una curta distància.
Per darrera em segueix en Jordi i més enrera, en Xavi posa el seu ritme de pujada sense precipitar-se.
A falta dels 3 últims kms, atrapo en Toni i decideix pujar al meu ritme junts fins a dalt. Seguidament arriba en Jordi i en Xavi.
Bona pujada! Objectiu assolit!
Coca-cola al bar de pistes, (atenció 2'20E) com diu en Nuñez. Això no es pot permitir, eeeehhhh...
Com no en teniem suficient i amb un dia tant esplèndit i fresquets. Hem decidit fer més atractiva la sortida i hem allargat fins St Joan de les Abadeses fent el Coll de Santigosa direcció a Olot.
En el descens a Olot a les 12 del migdia, s'acusava un aire tremendament calent. Final de festa dinant al rest. Casa de Pagès amb 120 kms, vel/mitja 28km/h, desnivell acum. 2100, Vel. max. 76 kms/h.
NOTA: Acaben de confirmar que dissabte 29, la típica pujada Ripoll-Vallter serà de caràcter cicloturista.
dimarts, 18 d’agost del 2009
Ciclisme pel Pirineu
Avui hem fet una sortideta de 4 hores pel Pirineu aprofitant que allà, les temperatures són més fresques i un dia esplèndit.
Sortida desde Berga amb en Jordi Rius i l'Antonio Tirado, a les 8h després del cafetó. Direcció Guardiola de Bergueda pujant cap a Saldes fins el coll de la Trapa.
A peus del majestuós Pedraforca ens hem desviat a l'esquerra per pujar pel Coll de Pradell. Hem baixat direcció Vallcebre (rampes del 20%) i ens hem desviat a la dreta direcció Peguera.
Val a dir que el paissatge que ens ha regalat ha estat maravellos però també, hem passat penuries en passar per rampes superiors a 15%.
Hem continuat la carretera fins arribar a Rassos de Peguera, amb un últim tram sense asfaltar de 1800m amb bicicleta a coll inclòs.
Seguidament paradeta a repostar aigua i descens fins a Berga. Amb 75 km a la saca, no en teniem prou i hem seguit direcció Sant Llorenç de Morunys fins la Mina. Onze kilometrets més d'ascenció al 5 i 6%, i descens per acabar a Berga amb 100kms, 2800m desnivell acumulat.
No us perdeu la crònica del blog del Toni Tirado! Em parteixo recordant quan els he convençut per seguir pel camí forestal! je,je,je...
Sortida desde Berga amb en Jordi Rius i l'Antonio Tirado, a les 8h després del cafetó. Direcció Guardiola de Bergueda pujant cap a Saldes fins el coll de la Trapa.
A peus del majestuós Pedraforca ens hem desviat a l'esquerra per pujar pel Coll de Pradell. Hem baixat direcció Vallcebre (rampes del 20%) i ens hem desviat a la dreta direcció Peguera.
Val a dir que el paissatge que ens ha regalat ha estat maravellos però també, hem passat penuries en passar per rampes superiors a 15%.
Hem continuat la carretera fins arribar a Rassos de Peguera, amb un últim tram sense asfaltar de 1800m amb bicicleta a coll inclòs.
Seguidament paradeta a repostar aigua i descens fins a Berga. Amb 75 km a la saca, no en teniem prou i hem seguit direcció Sant Llorenç de Morunys fins la Mina. Onze kilometrets més d'ascenció al 5 i 6%, i descens per acabar a Berga amb 100kms, 2800m desnivell acumulat.
No us perdeu la crònica del blog del Toni Tirado! Em parteixo recordant quan els he convençut per seguir pel camí forestal! je,je,je...
divendres, 14 d’agost del 2009
SORTIDA DE CARRETERA DIUMENGE 16 D´AGOST DE 2009
" TOT UN CLASIC PER AQUEST DIUMENGE"
Anirem a St. Fe, St Marçal i llavors anirem a buscar Coll Formic per darrera.
Es una ruta no tan dura com l de la setmana pasada, pero deunido. Farem dues vegades el Coll Sacreu, St. Fe-St. marçal (24km.) i Coll Formic 9´5km. Total la ruta serà d´uns 130km.
Es una ruta ideal per en "Lorant Fignon". I en aquesta ocasió l´esperare en tots els ports, per que aixi tant ell com en German tinguin més posibilitats de "Cilindrar-me".
L´Albert Banyeres ens vindrà a trovar a St. Celoni. Espero que vingui descansat, si no el "Nenet", sel tornarà a repasar.
Per cert, com volem tenir temps de fer una cervesa. Em quedat de sortir a les 6´45h de davent la botiga. Ara no comenceu a queixar-vos de l´hora les"llorones de sempre".
Vicenç Rebollo i Bartrolich (Un supervivent desde 1.979).
Anirem a St. Fe, St Marçal i llavors anirem a buscar Coll Formic per darrera.
Es una ruta no tan dura com l de la setmana pasada, pero deunido. Farem dues vegades el Coll Sacreu, St. Fe-St. marçal (24km.) i Coll Formic 9´5km. Total la ruta serà d´uns 130km.
Es una ruta ideal per en "Lorant Fignon". I en aquesta ocasió l´esperare en tots els ports, per que aixi tant ell com en German tinguin més posibilitats de "Cilindrar-me".
L´Albert Banyeres ens vindrà a trovar a St. Celoni. Espero que vingui descansat, si no el "Nenet", sel tornarà a repasar.
Per cert, com volem tenir temps de fer una cervesa. Em quedat de sortir a les 6´45h de davent la botiga. Ara no comenceu a queixar-vos de l´hora les"llorones de sempre".
Vicenç Rebollo i Bartrolich (Un supervivent desde 1.979).
dimarts, 11 d’agost del 2009
SORTIDA DEL DIMARTS 11 D´AGOST.
Avui hem anat a fer Orrius uns quants companys. En German "El de no me siento las piernas", en Serenaitor , en Joan ( Alias "la Madre teresa de Calcuta"), l´Andre, Dani Perez, Xavi Carrillo i jo(Vicenç Rebollo). Més tard s'ha afegit l'Ulrich Bañeres i el juvenil d´en Bettini Perez.
Pujant Orrius en Dani ha marcat ritme, dominant sempre a plaer.
Avui en principi, no tenia rivals que el puguessin inquietar. En German ha aguantat fins on a pogut, però ha acabat caducant.
A dalt ens esperava l´Ulrich i baixant en German i en Xavi en punxat, i com sempre l'hi ha tocat a en Joan (alias Madre teresa de Calcuta). Aguantar l´espelma.
Com sempre, jo no he esperat... Tenia pressa i els millors "Cavalls". En Dani i l´Ulrich, s´han repartit els relleus entre La Roca i Sant Celonial i jo com sempre m'he escaquejat. Pujant Cap a Vallgorguina ens hem trobat el "Juvenil" i ja a tot tren. Hem passat en "Serena" que havia fet drecera, i l'hi hem arrencat les pegatines.
A atac primer el "Juvenil Bettini Perez", però en Dani ha imposat la seva llei i n'hi tant sols l´Ulrich Bañeres la pogut inquietar.
NOTA: Amb referència a la sortida del diumenge.Tinc que dir, que jo no tinc por a ningú. El que si tinc es respecte per els meus rivals. I sóc conscient que no sóc tant poderós com per donar-los oportunitats de gratis, ni el Tauró Blanc, ni El Rambow. Però és clar que, qui volgués el meu cap només tenia que seguir la meva roda.
Per tant, queda demostrat que "Tiburon hablador poco mordedor i que en Rambow fora de la Pantalla Gran tampoc es tant bo com sembla. Apala... ha esperar que tingueu una altre oportunitat.
Vicenç Rebollo. ( un supervivent).
Pujant Orrius en Dani ha marcat ritme, dominant sempre a plaer.
Avui en principi, no tenia rivals que el puguessin inquietar. En German ha aguantat fins on a pogut, però ha acabat caducant.
A dalt ens esperava l´Ulrich i baixant en German i en Xavi en punxat, i com sempre l'hi ha tocat a en Joan (alias Madre teresa de Calcuta). Aguantar l´espelma.
Com sempre, jo no he esperat... Tenia pressa i els millors "Cavalls". En Dani i l´Ulrich, s´han repartit els relleus entre La Roca i Sant Celonial i jo com sempre m'he escaquejat. Pujant Cap a Vallgorguina ens hem trobat el "Juvenil" i ja a tot tren. Hem passat en "Serena" que havia fet drecera, i l'hi hem arrencat les pegatines.
A atac primer el "Juvenil Bettini Perez", però en Dani ha imposat la seva llei i n'hi tant sols l´Ulrich Bañeres la pogut inquietar.
NOTA: Amb referència a la sortida del diumenge.Tinc que dir, que jo no tinc por a ningú. El que si tinc es respecte per els meus rivals. I sóc conscient que no sóc tant poderós com per donar-los oportunitats de gratis, ni el Tauró Blanc, ni El Rambow. Però és clar que, qui volgués el meu cap només tenia que seguir la meva roda.
Per tant, queda demostrat que "Tiburon hablador poco mordedor i que en Rambow fora de la Pantalla Gran tampoc es tant bo com sembla. Apala... ha esperar que tingueu una altre oportunitat.
Vicenç Rebollo. ( un supervivent).
diumenge, 2 d’agost del 2009
XXII Clàssica Josep Pesarrodona
Avui volia anar a fer un entrenament de qualitat i què menys que anar a retrobar-me amb els amics cicloturistes de Catalunya.
Molta gent coneguda i de molta qualitat com els amics de bici-extrem de Berga, C.C. Ratpenat, C.C. Olesa, C.C. Riudecols, el company d'equip J.C.Medina, el mític Messa, Estanyol, Escolano i molts més...
Un recorregut de 130 kms i 4 ports, un 4ª, un 3ª i dos 2ª categoria, tot un repte en ple estiu. Però avui les temperatures en estat del nostre costat i s'ha anat molt fresc en tota la marxa.
En sortir de la localitat de Manresa s'iniciava amb el coll d'Arbós, sols 4 kms en els que l'Eugeni (Bici-extrem) i l'Orol Escolano han posat un ritme frenètic deixant el capdavant una quinzena de corredors. En la baixada per Castellbell i el Vilar direcció a Monistrol, no hi ha agut treva i el grup ha baixat rapidissim en continus relleus el capdavant.
En començar el segon port de 7kms(Montserrat) de 7 kms i una pendent mitja del 6'8%, els amics Fede (Ratpenat), Messa i companyia ens abandonaven agafant el seu ritme de pujada.
Un ritme frenètic sense descans d'Eugeni i Escolano, m'obligaven a despenjar-me del grup juntament amb en Raul del Bici-Extrem. Aconseguiem coronar amb un desaventatge de 40 segons, que aniriem reduint en la baixada fins a tornar a enllaçar.
El grup de 11 sempre rodant molt ràpid per anar a buscar el 3er port, l'Obac de 11 kms en els que no baixàvem dels 20 kms/h en la seva ascensió. Aquí l'amic Raul en abandona i decideix passar a millor vida.
En coronar els amics del Trujillo, Adolfo, D.Sanchez i D.Alcaraz ens regalen una baixada direcció Terrassa i ens porten a ritme frenètic en l'ascensió al que seria el 4art i últim port. Les Estanalles de 15 kms i un pendent suau del 3'7% de mitja.
Un ritme de 30 kms/h que m'obliguen a despenjar-me juntament amb en Xavi i l'Eugeni del Bici-Extrem. Aquest últim ens deixa en el km 10 i aconseguim coronar amb el Xavi a poc més de 30 segons del grup cap-davanter.
En el descens a Talamanca perdo el company Xavi a causa d'uns cotxes que l'hi fan de tap i enprenc la meva particular persecució als 5 corredors que roden per endavant.
Just quan els atrapo, uns problemes amb el cable del canvi del darrere em deixa sense poder canviar de pinyons.
Últims 14 kms amb dos repetxons, passant per Navarcles direcció Manresa. Les cames tocades i dessarollo 53-12 o 39-12, que guay, a tope!!
Em despenjo en els repetxos, segueixo perseguint. Al davant veig un despenjat, es aquell paio!
L'atrapo i li dic que no puc canviar i atrapem els del davant a falta de 4 per arribar.
Jo amb tot ficat, els altres no sé què devien pensar... Però jo anava amb rampes. Últim km i el primer en provar sort es l'amic Medina.
A la seva roda surt l'Estanyol el d'Olesa, l'Escolano, jo i el paio. Última recta de 300m i arrenco amb el 53-12 agafant una petita distància, encaro la rampa al palau firal cambiant el plat de 39 i entro primer! Avui la sort m'ha tornat a acompanyar, gràcies amics i fins la propera!
El PAIO: Se'l veia gran i bastant demacrat, pedalava geperut (em recordava a l'Escartín).
Em portava un maillot multicolors molt vell serigrafiat Catalunya Catalunya Catalunya...
Un coulotte desgastat on la lycra ni era elàstica, un poema...je,je...Això si, la bici, una LOOK d'última generació.
Flipo quan al final em dona la mà i no parla més que Alemany!... Quin crack!
Molta gent coneguda i de molta qualitat com els amics de bici-extrem de Berga, C.C. Ratpenat, C.C. Olesa, C.C. Riudecols, el company d'equip J.C.Medina, el mític Messa, Estanyol, Escolano i molts més...
Un recorregut de 130 kms i 4 ports, un 4ª, un 3ª i dos 2ª categoria, tot un repte en ple estiu. Però avui les temperatures en estat del nostre costat i s'ha anat molt fresc en tota la marxa.
En sortir de la localitat de Manresa s'iniciava amb el coll d'Arbós, sols 4 kms en els que l'Eugeni (Bici-extrem) i l'Orol Escolano han posat un ritme frenètic deixant el capdavant una quinzena de corredors. En la baixada per Castellbell i el Vilar direcció a Monistrol, no hi ha agut treva i el grup ha baixat rapidissim en continus relleus el capdavant.
En començar el segon port de 7kms(Montserrat) de 7 kms i una pendent mitja del 6'8%, els amics Fede (Ratpenat), Messa i companyia ens abandonaven agafant el seu ritme de pujada.
Un ritme frenètic sense descans d'Eugeni i Escolano, m'obligaven a despenjar-me del grup juntament amb en Raul del Bici-Extrem. Aconseguiem coronar amb un desaventatge de 40 segons, que aniriem reduint en la baixada fins a tornar a enllaçar.
El grup de 11 sempre rodant molt ràpid per anar a buscar el 3er port, l'Obac de 11 kms en els que no baixàvem dels 20 kms/h en la seva ascensió. Aquí l'amic Raul en abandona i decideix passar a millor vida.
En coronar els amics del Trujillo, Adolfo, D.Sanchez i D.Alcaraz ens regalen una baixada direcció Terrassa i ens porten a ritme frenètic en l'ascensió al que seria el 4art i últim port. Les Estanalles de 15 kms i un pendent suau del 3'7% de mitja.
Un ritme de 30 kms/h que m'obliguen a despenjar-me juntament amb en Xavi i l'Eugeni del Bici-Extrem. Aquest últim ens deixa en el km 10 i aconseguim coronar amb el Xavi a poc més de 30 segons del grup cap-davanter.
En el descens a Talamanca perdo el company Xavi a causa d'uns cotxes que l'hi fan de tap i enprenc la meva particular persecució als 5 corredors que roden per endavant.
Just quan els atrapo, uns problemes amb el cable del canvi del darrere em deixa sense poder canviar de pinyons.
Últims 14 kms amb dos repetxons, passant per Navarcles direcció Manresa. Les cames tocades i dessarollo 53-12 o 39-12, que guay, a tope!!
Em despenjo en els repetxos, segueixo perseguint. Al davant veig un despenjat, es aquell paio!
L'atrapo i li dic que no puc canviar i atrapem els del davant a falta de 4 per arribar.
Jo amb tot ficat, els altres no sé què devien pensar... Però jo anava amb rampes. Últim km i el primer en provar sort es l'amic Medina.
A la seva roda surt l'Estanyol el d'Olesa, l'Escolano, jo i el paio. Última recta de 300m i arrenco amb el 53-12 agafant una petita distància, encaro la rampa al palau firal cambiant el plat de 39 i entro primer! Avui la sort m'ha tornat a acompanyar, gràcies amics i fins la propera!
El PAIO: Se'l veia gran i bastant demacrat, pedalava geperut (em recordava a l'Escartín).
Em portava un maillot multicolors molt vell serigrafiat Catalunya Catalunya Catalunya...
Un coulotte desgastat on la lycra ni era elàstica, un poema...je,je...Això si, la bici, una LOOK d'última generació.
Flipo quan al final em dona la mà i no parla més que Alemany!... Quin crack!
dissabte, 1 d’agost del 2009
Dissabte 1 d'Agost XIX trofeu Ivars de Noguera
Avui dissabte hem disputat el 19è trofeu Ivars de la Noguera, organitzat per el C.C.Alguaire.
La cursa de caràcter social on participants des de cadets, fèmines, seniors, masters, èlits i fins a un Veterà 60, s'han posat a prova en un circuit urbà. Entre ells cares conegudes com, Raul Cruz, Albert Sanchez, Cleofàs Molina, Felis Luengo (Azisa), etc...
Amb la principal atracció de la pujada al centre del poble, temperatures per sobre els 30º i un recorregut bastant deteriorat en la major part. La cursa obligava a aixecar el peu i alentir la cursa.
Començàvem des del centre del poble, on estava situada l'arribada al final de la pujada. Encarant la lleugera baixada amb vent de cara, una zona plana amb el pis en molt mal estat i un petit canvi de rasant per acabar de baixar una mica més i anar a buscar la pujada.
Des de la primera pujada els 6 corredors èlits de l'Ilerda (Lleida) i un del viveros Alcanar, comandaven la cursa tibant de valent en cada pas per la pujada. Això ha fet que en les primeres voltes, només aguantessin en les primeres posicions un grup de 12 corredors.
A l'expectativa de la seva roda els corredors seniors i masters 30 aguantant els atacs, fins que a meitat de cursa un corredor de l'Ilerda aconseguia marxar en solitari.
Patint de valent en cada pujada, fins que a falta de dues voltes, em situava en les últimes posicions del grup, em llençava en la baixada per avançar per sorpresa a la resta i marxar en solitari.
Només 35 minuts i tres voltes, suficients per desitjar en vàries vegades abandonar la cursa. Finalitzant 2on absolut i 1er master 30, enregistrant 24 kms a una mitja de 33 kms/h.
La cursa de caràcter social on participants des de cadets, fèmines, seniors, masters, èlits i fins a un Veterà 60, s'han posat a prova en un circuit urbà. Entre ells cares conegudes com, Raul Cruz, Albert Sanchez, Cleofàs Molina, Felis Luengo (Azisa), etc...
Amb la principal atracció de la pujada al centre del poble, temperatures per sobre els 30º i un recorregut bastant deteriorat en la major part. La cursa obligava a aixecar el peu i alentir la cursa.
Començàvem des del centre del poble, on estava situada l'arribada al final de la pujada. Encarant la lleugera baixada amb vent de cara, una zona plana amb el pis en molt mal estat i un petit canvi de rasant per acabar de baixar una mica més i anar a buscar la pujada.
Des de la primera pujada els 6 corredors èlits de l'Ilerda (Lleida) i un del viveros Alcanar, comandaven la cursa tibant de valent en cada pas per la pujada. Això ha fet que en les primeres voltes, només aguantessin en les primeres posicions un grup de 12 corredors.
A l'expectativa de la seva roda els corredors seniors i masters 30 aguantant els atacs, fins que a meitat de cursa un corredor de l'Ilerda aconseguia marxar en solitari.
Patint de valent en cada pujada, fins que a falta de dues voltes, em situava en les últimes posicions del grup, em llençava en la baixada per avançar per sorpresa a la resta i marxar en solitari.
Només 35 minuts i tres voltes, suficients per desitjar en vàries vegades abandonar la cursa. Finalitzant 2on absolut i 1er master 30, enregistrant 24 kms a una mitja de 33 kms/h.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)