diumenge, 2 d’agost del 2009

XXII Clàssica Josep Pesarrodona

Avui volia anar a fer un entrenament de qualitat i què menys que anar a retrobar-me amb els amics cicloturistes de Catalunya.
Molta gent coneguda i de molta qualitat com els amics de bici-extrem de Berga, C.C. Ratpenat, C.C. Olesa, C.C. Riudecols, el company d'equip J.C.Medina, el mític Messa, Estanyol, Escolano i molts més...
Un recorregut de 130 kms i 4 ports, un 4ª, un 3ª i dos 2ª categoria, tot un repte en ple estiu. Però avui les temperatures en estat del nostre costat i s'ha anat molt fresc en tota la marxa.
En sortir de la localitat de Manresa s'iniciava amb el coll d'Arbós, sols 4 kms en els que l'Eugeni (Bici-extrem) i l'Orol Escolano han posat un ritme frenètic deixant el capdavant una quinzena de corredors. En la baixada per Castellbell i el Vilar direcció a Monistrol, no hi ha agut treva i el grup ha baixat rapidissim en continus relleus el capdavant.
En començar el segon port de 7kms(Montserrat) de 7 kms i una pendent mitja del 6'8%, els amics Fede (Ratpenat), Messa i companyia ens abandonaven agafant el seu ritme de pujada.
Un ritme frenètic sense descans d'Eugeni i Escolano, m'obligaven a despenjar-me del grup juntament amb en Raul del Bici-Extrem. Aconseguiem coronar amb un desaventatge de 40 segons, que aniriem reduint en la baixada fins a tornar a enllaçar.
El grup de 11 sempre rodant molt ràpid per anar a buscar el 3er port, l'Obac de 11 kms en els que no baixàvem dels 20 kms/h en la seva ascensió. Aquí l'amic Raul en abandona i decideix passar a millor vida.
En coronar els amics del Trujillo, Adolfo, D.Sanchez i D.Alcaraz ens regalen una baixada direcció Terrassa i ens porten a ritme frenètic en l'ascensió al que seria el 4art i últim port. Les Estanalles de 15 kms i un pendent suau del 3'7% de mitja.
Un ritme de 30 kms/h que m'obliguen a despenjar-me juntament amb en Xavi i l'Eugeni del Bici-Extrem. Aquest últim ens deixa en el km 10 i aconseguim coronar amb el Xavi a poc més de 30 segons del grup cap-davanter.
En el descens a Talamanca perdo el company Xavi a causa d'uns cotxes que l'hi fan de tap i enprenc la meva particular persecució als 5 corredors que roden per endavant.
Just quan els atrapo, uns problemes amb el cable del canvi del darrere em deixa sense poder canviar de pinyons.
Últims 14 kms amb dos repetxons, passant per Navarcles direcció Manresa. Les cames tocades i dessarollo 53-12 o 39-12, que guay, a tope!!
Em despenjo en els repetxos, segueixo perseguint. Al davant veig un despenjat, es aquell paio!
L'atrapo i li dic que no puc canviar i atrapem els del davant a falta de 4 per arribar.
Jo amb tot ficat, els altres no sé què devien pensar... Però jo anava amb rampes. Últim km i el primer en provar sort es l'amic Medina.
A la seva roda surt l'Estanyol el d'Olesa, l'Escolano, jo i el paio. Última recta de 300m i arrenco amb el 53-12 agafant una petita distància, encaro la rampa al palau firal cambiant el plat de 39 i entro primer! Avui la sort m'ha tornat a acompanyar, gràcies amics i fins la propera!
El PAIO: Se'l veia gran i bastant demacrat, pedalava geperut (em recordava a l'Escartín).
Em portava un maillot multicolors molt vell serigrafiat Catalunya Catalunya Catalunya...
Un coulotte desgastat on la lycra ni era elàstica, un poema...je,je...Això si, la bici, una LOOK d'última generació.
Flipo quan al final em dona la mà i no parla més que Alemany!... Quin crack!