La principal amenaça, la pluja, ens ha respectat i hem finalitzat sense mullar-nos.
Una Marxa molt maca i de puja baixa (trencacames) on els principals atractius han sigut els dos pepinos que han trencat el gran grup.
El primer, l'Alt de les Maioles ja ha fet estralls i ha fet la primera sel.lecció.
Quan veig que el terra passa de ser esfalt ha ser cimentat, s'em posa la pell de gallina! No era exessivament dur, començava pujant suau i incrementant la pendent, gir de 270 º a l'esquerra i pepino cimentat, curt de uns 200m. El problema és que no parava de pujar i pujar i els que es tallaven patien de valent per enganxar el cap de cursa.
El segon, l'Alt de Santuari del Pinós on a molts s'ens ha aparegut la Mare de Deu!
Cullons quin pepinu, no s'havia com ficar-me sobre la bici rebregant-me com podia.
Sort que en arribar a d'alt era seguit d'una forta baixada i juntament amb uns 8 corredors hem pogut agafar els de davant formant un grup de 20 que arribariem junts a meta.
No he tigut un bon cap de setmana pel que fa a sensacions de cames. Un fort dolor muscular m'ha estat fent patir de valent.
Prova de això ha estat que no he pogut aguantar l'estrevada del grup en l'últim repetxo a l'entrada de l'esprint de meta on s'ha imposat l'amic David Alier.
Tot i així satisfet, trinxat i ara a descansar...
3 comentaris:
D'aquesta marxa sempre en tinc bons records ... encara que estar al davant sempre se m'ha fet DURA de ColloNs.
PINÓS!!! quan sento aquest nom em cago a sobre.
mitiques rampes del quilometre 430 de la BPB , allà si vaig trobar-me JO a la Verge ...i de nit!
Bon entreno Albert!
Més endavant en el futur em voldria proposar fer alguna marxa mítica com la Marmotte, Dolomites, Lieja, Roubaix, etc.. Peró hem sembla que mai 600 non stop! Quina por!
la grupeta de sant cebria vam comprovar insitu el santuari de pinòs i és dur de collons, fins la pròxima
Publica un comentari a l'entrada